APARTAT 6 EL ROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA

1. Durant quins tres segles es va difondre el Romànic a la Península Ibèrica? Per quins territoris es va estendre?
2. En la difusió de l'arquitectura romànica, quines dues etapes cronològiques hi podem distingir? On es troben exemples d'aquestes etapes cronològiques? (veure apartat A, els dos puntets).
3. Quines tres grans influències va tenir el romànic a Espanya? (veure els tres quadrets grocs de la pàgina 104).
4. Per on es va difondre la influència de l'escultura romànica francesa? Quines dues obres excepcionals en destaquen? (veure els dos primers paràgrafs de l'apartat B).
5. On es troben les mostres de pintura més importants i quines són? (veure darrer paràgraf de l'apartat B).

Si acabes abans de que soni el timbre, pots intentar copiar el dibuix de baix de la pàg. 105.

TEMA 5 LA CULTURA I L'ART DEL ROMÀNIC Apartat 5 L'escultura romànica

L'ESCULTURA ROMÀNICA
-Característiques de l'escultura romànica:
a) S'adapta a l'arquitectura allargant-se, acurçant-se o torçant-se. Es solen situar a les portalades, columnes i capitells (temes religiosos, quotidians, animals o vegetals).
b) Són esquemàtiques i no tenen naturalisme (realisme, proporció...).
c) La temàtica sol ser religiosa.
d) Hi ha talles (escultures de fusta i policromades) que solen representar Jesucrist crucificat o la Mare de Déu amb el nin.

                                 Portalada romànica de San Juan Bautista de Moarves de Ojeda, Palencia.

                                                Explicació del significat del Tetramorfos

                  Timpà romànic. Es pot veure com les escultures s'adapten a l'arquitectura.  
Parts de la portalada romànica.

Talla románica. La Verge amb el Nin.

 Capitells romànics.

TEMA 5 LA CULTURA I L'ART DEL ROMÀNIC Apartat 4 La pintura romànica

4. LA PINTURA ROMÀNICA

La pintura romànica tenia tres funcions:
a) Didàctica: ensenyar la doctrina cristiana als fidels.
b) Moralitzadora: ajudar a distingir el bé del mal.
c) Decorativa (perquè no quedin tan buits els murs de pedres).

 4.1.. LA PINTURA ROMÀNICA: UNA PINTURA MOLT EXPRESSIVA
-Les principals característiques són:
a) Les pintures són religioses i per això es troben sobretot dins els temples (a murs interiors i absis).

b) Les figures són senzilles, rígides i s'adapten a l'arquitectura.

c) Colors intensos i uniformes.

d) Ús de línies gruixades per fer els contorns.


e) No hi ha sensació de profunditat.

f) Ordenació jeràrquica dels personatges: els més importants es pinten en un tamany més gros.

g) Horror vacui: als pintors romànics no els agrada deixar espais buits, sense decorar.

h) Tema: normalment religiós, amb escenes de la Bíblia.
i) És expressiva: interessa que causi un sentiment a l'espectador, no que estigui molt ben pintada.

4.2. FRESCS I RETAULES
-Els frescs eren pintures que es feien sobre la paret (murs interiors i absis). Els colors es feien a base de terres.

-També es pintaven retaules de fusta (sobre una capa de guix). Aquests retaules es posaven als frontals dels altars o a les capçaleres de les esglésies.

Taula romànica de "La Passió"


Retaule romànic sobre el naixament de Crist.

4.3. MINIATURES

-També varen ser importants les miniatures.

4.4. QUÈ ES PINTAVA ALS ABSIS?

-El Pantocràtor o Totpoderós: Jesús apareix de cos sencer dins una forma ametllada, la mandorla.

-Està envoltat dels quatre evangelistes (tetramorf). Cada evangelista té un símbol.

-Jesús amb la mà dreta beneeix i amb l'altra agafa un llibre on es llegeix: "Jo sóc la llum del món".

Fresc de l'església románica de Sant Climent de Taüll

-La Theotokos: representa la Mare de Déu asseguda en un tron amb el nin Jesús a la seva falda.

Fresc de l'església románica de Santa Maria de Taüll

TEMA 5 LA CULTURA I L'ART DEL ROMÀNIC Apartat 2 L'arquitectura romànica

APARTAT 2 L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA

INTRODUCCIÓ UN ART RELIGIÓS

-El Romànic és un estil artístic va aparèixer entre els segles XI i XII a Europa i rep aquest nom per la semblança de molts del seus elements constructius amb l'art romà.

-L'art romànic era bàsicament religiós (esglésies, catedrals i monestirs), però també es fan edificis civils (hospitals, castells, murades...).

Monestir de Santa Maria de Ripoll (Girona)

Castell de Loarre (Osca)

Murada romànica de la ciutat d'Àvila.

ELEMENTS DE L'ARQUITECTURA ROMANICA

-Les esglésies solien construir-se amb carreus de pedra.

Carreus de pedra de Sant Bartomeu de la Valldan, a Berga (Barcelona).

-Els elements essencials d'una església romànica són:

a) Planta de creu llatina, amb un braç més curt (el transsepte). On es creuen els dos braços es diu creuer i normalment es cobria amb un cimbori.

 

b) A la capçalera de l'església hi ha l'absis, semicircular, i la girola o deambulatori, perllongació semicircular de les naus laterals.

  

 Absis (exterior i interior)

c) Coberta de voltes de canó, que estaven damunt murs gruixats i pilars o columnes. A vegades, la coberta era una volta d'aresta (l'encreuament de dues voltes de canó).

 

 Pilar romànic

 Columnes romàniques
 

Volta d'aresta.

d) Murs amples amb contraforts adossats per aguantar el seu pes.

 

 Contraforts (a l'esquerra) i absis romànics

e) Torre campanar exterior.

 Campanar de Sant Climent de Taüll.

f) Arcs de mig punt a exterior i interior.

 

 Portalada de Santa María de Eunate (Navarra), on es poden contemplar arcs de mig punt.

g) Portalada romànica, que sovint està decorada amb relleus i escultures.

                   

Portalada de Sant Pere de Moissac (França).

                                    Elements arquitectònics d'una església romànica.

Relíquies, miniatures: exemples

Reliquia de la Santa Sang (Bruges, Bèlgica).

Biografia: el Cid

BIOGRAFIA

Història de la vida d’algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o pel seu ressò públics.

Hem de fer una biografia del Cid Campeador.

-Nom real:

-Lloc de naixement i data: Vivar (Burgos), a l’any…

-Primera persona a qui va servir:

-En morir aquesta persona va passar a servir…

-Matrimoni amb… Data del matrimoni:…

-Primer desterrament de Castella: data i causes.

-Primer musulmà a qui va servir el Cid:

-Per què li deien Cid?

-Quan tornà amb Alfons VI va cobrar… i evità que València…

-Segon desterrament de Castella: data i causes.

-On es va fer fort?

-Taifa cristiana que va crear:

-Lloc i data de la seva mort: 

Treball "Gonzalo funda un poblat" (el repoblament)

Pàg. 82
1. De què disposavan Gonzalo i la seva família quan s'instal·laven a la vall del Duero? Què hi varen fer allà (construir, talar, sembrar...)?

2. Per què feien un consell els habitants del poble? Què hi varen decidir?

3. Qui eren els mossàrabs? Com eren les seves esglésies?

Pàg.83
4. Quines terres ocuparen als repoblaments els nous habitants? A qui pertanyien aquestes terres? A qui les lliurava?

5. Explica amb detall els dos tipus de repoblaments existents.

6. Què és una carta de poblament? I un fur?

Vocabulari i aspectes importants per al control del tema 3

Atenció!!! Per a la pròxima classe, heu de dur fulls de paper vegetal (aquell que es transparenta, n'heu de dur dos com a mínim), retolador punta fina negra, llapis de diferents colors... Apunta això immediatament a l'agenda.

 

VOCABULARI
Vassallatge: sistema de relacions personals propi de l'Edat Mitjana que es basa en un pacte de fidelitat entre dues persones.

Feudalisme: sistema de relacions de vassallatge entre rei, nobles i pagesos propi de l’Edat Mitjana.

Estament: és un dels grups socials de l’Edat Mitjana. N’hi havia dos de privilegiats (noblesa i clergat) i un de no privilegiat (pagesos i artesans sobretot).

Mainada: exèrcit privat de cada noble.

Cúria: grup de notables que aconsellaven el rei per prendre decisions.

Feu: conjunt de terres que rebia el noble del rei i que aprofitaven a partir de la feina dels pagesos.

Delme: impost que s’havia de pagar a l’Església i consistia en una desena part de la collita.

Serf: era un pagès que vivia a terres senyorials, no podia deixar les terres ni casar-se sense permís del senyor.

Guaret: sistema de conreu que consistia en que es deixava de conrear un tros de terra perquè descansàs i fos bo l’any següent.

Falconeria: art d'ensenyar un ocell rapinyaire a caçar.

Diòcesi: és el territori que controla un bisbe.

Pàrroquia: és l’església d’un poble o ciutat que controla un rector.

PREGUNTES CLAU
1. Quins tres pobles varen fer invasions a Europa entre els segles IX i X? Normands (víkings), musulmans i hongaresos. Què va fer molta gent davant la inseguretat que hi havia? Cercaren la protecció dels nobles al camp. Els més rics es convertiren en vassalls i els pagesos es convertiren en serfs.

2. Què era el vassallatge? Un pacte de fidelitat entre dues persones. Amb quines dues cerimònies s'establia el vassallatge? Explica-les. L'homenatge, amb el qual el vassall prometia al rei fidelitat, consell en el govern i ajuda militar. La investidura amb la qual el rei donava un feu al vassalls. Aquestes cerimònies també es podien fer entre nobles.

3. Explica la societat estamental.
-La societat feudal es dividia en estaments (grups socials tancats als quals es pertanyia per naixement).
-Hi havia dos estaments privilegiats (noblesa i clero): eren una minoria de la població, no treballaven, no pagaven imposts i tenien els alts càrrecs.
-Hi havia un estament no privilegiat (Tercer Estat o poble): era una majoria de la població, treballaven, pagaven impostos i no tenien càrrecs.

4. Quines eren les atribucions exclusives del rei a la monarquia feudal? Dirigir les campanyes militars, recaptar impostos i ser el jutge suprem. Qui ajudava el rei per governar? La Cúria o Consell Reial, format per un grup de notables. Quin important imperi es va originar a Europa al segle X? Sacre Imperi Romanogermànic. Qui va ser el seu primer emperador? Otó I.

5. Quina era la missió de la noblesa? Protegir militarment la societat. On vivien els nobles? Als castells. Com es deia el conjunt de tropes del noble? La mainada. Quines eren les tres fases de la formació del noble? Patge, escuder i cavaller.

6. Quines eren les obligacions religioses dels cristians? Resar cada dia, anar a missa el diumenge, dejunar per Quaresma, confessar-se una vegada l'any, complir la penitència i combregar per Pasqua. També havien de practicar la caritat, dur una vida virtuosa i pelegrinar a llocs sants (Roma, Jerusalem, Santiago).

7. Per què deim que l'Església era una institució rica i influent? Perquè tenia moltes terres i edificis, perquè cobrava rendes i delmes i perquè tenia tres tasques socials importants: ajudar els pobres, curar els malalts i ensenyar.

8. Com s'organitzava l'Església?
-Segons la destinació i la dedicació es dividia en:
a) Clero secular: sacerdots, rectors i bisbes. Atenien els creients.
b) Clero regular: monjos i monges. Vivien al camp a monestirs o a ciutats en convents. Treballaven i resaven.
-Segons el nivell de vida es dividia en:
a) Alt clero (cardenals, bisbes, abats, abadesses...). Amb els mateixos privilegis que els nobles.
b) Baix clero (sacerdots rurals, monjos...). Duien una vida humil.

9. Explica la senyoria territorial i la senyoria jurisdiccional.

10. Quins dos tipus de pagesos existien a l'Edat Mitjana? Explica'ls. Eren:
-Pagesos lliures: propietaris de la seva terra (alous) i no subjectes a cap senyor.
-Serfs: treballaven les terres d'un senyor i no tenien llibertat personal (no podien deixar les terres, casar-se o deixar herència sense permís del senyor). En quines dues parts es dividia el feu? Explica-les. Les parts eren:
-Reserva senyorial o domini: eren les millors terres, el castell, prats i boscs comunals...
-Posessions: trossos de terra que deixava el senyor a serfs o pagesos lliures a canvi d'unes rendes.

11. Quines feines feien els pagesos i quines feines feien les pageses?
-Els homes feien les feines que necessitaven més força (llaurar, segar, podar, talar arbres...).
-Les dones col·laboraven en sega, verema, conreu de l'hort i manteniment de l'aviram.

12. Com eren les tècniques agrícoles? Eren rudimentàries. I els rendiments? Baixos. Explica que eren la rotació biennal, la rotació trienal i el guaret.
-La rotació biennal era un sistema de conreu on es conreava un tros de la terra i l'altre es deixava en repòs per deixar-lo descansar.
-La rotació biennal era un sistema de conreu on es conreaven dos trossos de la terra i l'altre es deixava en repòs per deixar-lo descansar.
-El guaret era el tros de terra que es deixava en repòs perquè fos més productiu.

13. Emplena aquest esquema sobre la vida dels pagesos al feudalisme:
*Practicaven una agricultura de subsistència o autoconsum.
*Els intercanvis eren escassos.
*L'alimentació era escassa i poc variada. Alguna vegada menjaven carn.

HAS DE SABER:
-Monarquia de caràcter sagrat: el rei havia estat escollit per Déu.
-Monarquia patrimonial: el rei podia dividir l'Estat entre els seus fills o juntar-lo amb altres Estats. És com si l'Estat fos seu.
-Diferència entre convent i monestir: el convent és a la ciutat, el monestir és al camp.
-Principals conreus: el principal de tots era el de cereals. També abundaven les llegums, les vinyes i les oliveres.