TEMA 14 LA CIÈNCIA I L'ART DEL BARROC Apartat 6 El segle d'or de la pintura espanyola

6 EL SEGLE D’OR DE LA PINTURA ESPANYOLA

SUBAPARTAT 6.1 CARACTERÍSTIQUES I PINTORS

-El segle XVII es considera el Segle d’Or de la pintura espanyola.

-Característiques de la pintura espanyola del XVII:

a) Temàtica religiosa, perquè fa de propaganda per a la Contrareforma.

b) Realisme.

c) Gran emotivitat.

d) Missatges simbòlics.

-Pintors espanyols més destacats:

a) Ribera. Influït pel naturalisme tenebrista.

Martiri de Sant Felip, Josep de Ribera

b) Zurbarán. Especialista en escenes religioses i bodegons.

Sant Hug en el refectori, Zurbarán.

c) Alonso Cano. Fa moltes pintures religioses.

    Immaculada Concepció, d'Alonso Cano

 d) Murillo. Personatges serens.

Nins menjant raïm, Murillo.

e)Valdés Leal. Realisme cru.

Finis Gloriae Mundi, de Valdés Leal.

f) Velázquez.

SUBAPARTAT 6.2 DIEGO VELÁZQUEZ

-Velázquez va ser el millor pintor del barroc espanyol. estil influït pel tenebrisme i el realisme.

-Va ser pintor de cambra de Felip IV i viatjà a Itàlia per perfeccionar la seva tècnica.

-Característiques de la pintura de Velázquez:

a) Estil influït pel tenebrisme i el realisme.

b) Captació de la personalitat dels retratats.

c) Ús magistral de la llum.

d) Captació de la profunditat als seus quadres.
e) Composicions complexes.

 

L'aigüer de Sevilla, Velázquez

  

Vella fregint ous, Velázquez

  

Els borratxos, Velázquez

 

La rendició de Breda, Velázquez

Retrat d'Innocenci X, Velázquez

 

Las Meninas, Velázquez.

 

La Venus del mirall, Velázquez 

TEMA 14 LA CIÈNCIA I L'ART DEL BARROC Apartat 5 La pintura del Barroc

APARTAT 5 LA PINTURA DEL BARROC

SUBAPARTAT 5.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA PINTURA BARROCA
-Predomini del color sobre el dibuix. Es fa molta pintura a l'oli.

-Clarobscur: contrast entre llum i ombres.
-Realisme, sense bellesa ideal.

-Moviment i força, amb gestos bruscos, composicions asimètriques, línies ondulades i escorços.

-Efectisme: mostra de sentiments amb gestos, posicions del cos...

-Temes variats: religiosos, mitològics, quotidians, retrats...Hi ha nous temes com els paisatges i els bodegons.

SUBAPARTAT 5.2. LA PINTURA A EUROPA
5.2.1. L'ESCOLA ITALIANA

-El pintor italià més destacat va ser Caravaggio, màxim representant del naturalisme.

-La pintura de Caravaggio destacà pel seu realisme (pintà personatges de la vida quotidiana, fins i tot marginats) i pel tenebrisme (usant el clarobscur).

 

Caravaggio, La crucifixió de Sant Pere

Caravaggio, La mort de la verge Maria

Caravaggio, La conversió de Sant Pau

-Un altre autor important va ser Annibale Carracci, més classicista.

Verge de les Cireres, d'Annibale Carracci.

5.2.2. L'ESCOLA FRANCESA
-Destaca Poussin, més classicista i academicista. Es basa en la composició i el dibuix.

Els pastors d'Arcadia, de Poussin.

5.2.3. L'ESCOLA FLAMENCA

-Fou una pintura molt influïda per la italiana, molt naturalista (realista), molt minuciosa (detallista)...

-Rubens fou el pintor flamenc més important. Destacà pels seus rics colors i pel gran moviment.

                      Pere Pau Rubens, Les tres Gràcies                                       Pere Pau Rubens, El rapte de les filles de Leucip

-Van Dyck destacà pels seus retrats.

Van Dyck, Sir Endymion Porter i Anton Van Dyck

5.2.4. L'ESCOLA HOLANDESA

-Fou la pintura de la burgesia comercial, que encarregà paisatges, escenes quotidianes, retrats, temes religiosos i bodegons.

-Rembrandt fou el pintor holandès més important. Destacà per usar el clarobscur, per ser realista, per pintar sobre temes bíblics...

Rembrandt, Lliçó d'anatomia.

-Frans Hals fou un gran retratista.

Frans Hals, Rectores de l'assil d'ancians de Haarlem.

-Vermeer especialitzat en interiors de cases burgeses, destacant els seus personatges serens i la llum càlida.

                         Vermeer, La lletera                                                                        Vermeer, La jove de la perla

TEMA 14 LA CIÈNCIA I L'ART DEL BARROC Apartat 4 L'arquitectura i l'escultura barroques: l'escultura

APARTAT 4 L'ARQUITECTURA I L’ESCULTURA BARROQUES: L'ESCULTURA

SUBAPARTAT 4.3. L'ESCULTURA

-Característiques de l’escultura barroca:

a) Major realisme.

b) Sentiments molt intensos, amb gestos exagerats (efectisme).

c) Triomf del moviment.

d) Efectes lluminosos amb plecs de roba i gestos de figures formant zones de llum i ombra.
e) Materials: marbre i bronze. 
-Tipus d’escultures: exemptes, relleus, sepulcres, monuments urbans...

-Tema de les escultures: sobretot religiós. També hi ha retrats i mitologia.

-El principal escultor fou Bernini, que va ser influït per Miquel Àngel i les escultures hel·lenístiques. Les seves escultures principals són Apol·lo i Dafne, la Tomba d’Urbà VIII, l’Èxtasi de Santa Teresa i la Càtedra de Sant Pere.

Apol·lo i Dafne, de Bernini

Tomba d'Urbà VIII, de Bernini.

Èxtasi de Santa Teresa, de Bernini.

Càtedra de Sant Pere, de Bernini

TEMA 14 LA CIÈNCIA I L'ART DEL BARROC Apartat 4 L'arquitectura i l'escultura barroques: l'arquitectura

APARTAT 4 L’ARQUITECTURA I L'ESCULTURA BARROQUES: L'ARQUITECTURA.

SUBAPARTAT 4.1. LA MENTALITAT DEL BARROC
-Característiques generals del Barroc:
a) Exaltació.
b) Asimetria.
c) Moviment, moltes vegades aconseguit amb la línia corba.
d) Efectisme: teatralitat i simbolisme.
-El Barroc va estar molt condicionat per les tendències religioses ja que:
a) Als països catòlics va servir per fer propaganda a la Contrareforma.
b) Als països protestants cal recordar que no volien imatges als temples. Per tant va ser un art més intimista i quotidià (retrats, temes domèstics, flors...).

SUBAPARTAT 4.2. L’ARQUITECTURA BARROCA

-Característiques de l’arquitectura barroca:

a) Ús de línies corbes i columnes salomòniques (en espiral) per donar sensació de mobilitat.

Façana de Sant Carles de les Quatre Fonts, de Borromini

Façana de Montision, Palma. Observau les columnes salomòniques.

b) Efectes de llum i ombra a les façanes amb entrants i sortints, frontons romputs...

Façana de la catedral de Múrcia, de Bort.

c)Molta decoració a les façanes on es combinen arquitectura, escultura i fins i tot pintura.

Façana de l'hospici de Sant Ferran (Madrid)

d) Ús de materials rics i cridaners com el marbre.

Façana de Santa Maria in Porto (Ràvena).

-Amb la Contrareforma, es volia reforçar el paper de la ciutat de Roma com a centre de la cristiandat. Per això s’hi construïren noves esglésies, noves places, noves avingudes...

-L’arquitecte més destacat del barroc italià va ser Bernini: va fer la plaça de Sant Pere, el baldalquí de Sant Pere...

Plaça de Sant Pere i baldaquí, ambdós de Bernini

-També va ser un important arquitecte a Itàlia Borromini, que va fer l’església de Sant Carles de les Quatre Fonts.

-A la resta d'Europa també es va expandir el Barroc, destacant:

a) França, on els edificis tenien les línies més rectes i estaven més decorats. Es feren grans palaus com Versalles.

Palau de Versalles, de Le Vau, Le Roy i Hardouin-Mansart.

b) Anglaterra, on destacà la catedral de Sant Pau de Londres.

Catedral de Sant Pau, de Wren.

c) Sacre Imperi, on destacà el Barroc a Àustria i Bohèmia.

Església de Sant Carles Borromeu (Viena), de Von Erlach.

Vocabulari i preguntes importants Reis Catòlics i Àustries

VOCABULARI

-Unió dinàstica: es diu quan dues dinasties s’uneixen mitjançant un matrimoni per formar-ne una de sola.

-Monarquia autoritària: sistema de govern en el qual el rei acumula poder en detriment dels nobles.

-Pactisme: tendència al pacte entre rei i nobles pròpia de la Corona d’Aragó.

-Corregidor: funcionari que representava el rei a un ajuntament.

-Morisc: musulmà que es va convertir al cristianisme en decretar-se l’expulsió dels musulmans.

-Convers: jueu que es va convertir al cristianisme en decretar-se l’expulsió dels jueus.

-Mesta: associació de ramaders de l’ovella merina a Castella.

-Encomienda: sistema de colonització a Amèrica basat en donar terres i indis a un colon a canvi de que aquest protegís i evangelitzàs aquests indis.

-Valido o privat: ministres que governaven en nom del rei en temps dels Àustries menors.

-Hidalgo: noble que ocupava la posició més baixa a la noblesa castellana.

PREGUNTES IMPORTANTS

1. Quin matrimoni va propiciar la unió dinàstica? Què significava la unió dinàstica? Quina neboda de la reina castellana va ser derrotada?

-El matrimoni de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella, els Reis Catòlics.

-Que els seus fills serien reis d’Aragó i de Castella però que els seus regnes no s’unirien: cada regne conservà les fronteres, corts,  lleis, institucions i sistema fiscal propis.

-La neboda derrotada va ser Joana la Beltraneja.

2. Explica l’expansió peninsular dels Reis Catòlics.

-Primer conqueriren Granada vencent el rei musulmà Boabdil.

-Mes tard conqueriren Navarra.

-També feren aliances matrimonials per més tard aconseguir Portugal.

3.  Explica la política mediterrània i atlàntica dels Reis Catòlics.

-A la Mediterrània, Aragó va vèncer França, que volia quedar-se amb Nàpols.

-A l’Atlàntic, Castella va conquerir les Canàries i més tard Amèrica.

4.  Explica la monarquia autoritària a Castella.

-La reina volia llevar poder als nobles i per això va imposar una monarquia autoritària. Per això:

a) Va deixar de donar terres als nobles.

b) Va crear consells, on juristes pagats pel rei feien les lleis.

c) Va crear un exèrcit professional i la Santa Hermandad.

d) Per millorar la justícia va crear la Reial Audiència i per millorar la recaptació d’impostos va crear la Comptaduria Reial d’Hisenda.

e) Va fer que corregidors controlassin els municipis.

5. Què varen fer els Reis Catòlics per aconseguir la unitat religiosa?

-Crearen la Inquisició.

-Expulsaren els jueus (1492).

-Expulsaren els musulmans (1502).

6. Com varen ser les economies de Castella i Aragó durant el regnat dels Reis Catòlics?

-L’economia de Castella va ser ramadera (ovelles amb una llana molt bona), però l’agricultura i la indústria varen ser perjudicades (no quedaven llocs per conrear i els artesans no tenien llana perquè es venia a l’estranger).

-L’economia d’Aragó va ser agrícola (es varen abolir els mals usos) i comercial (es va estendre per la Mediterrània i València va ser el port que més va créixer).

7. De què feien feina la majoria d’habitants de la Península en temps dels Reis Catòlics? Quina classe social va augmentar la influència? Quines varen ser les fires més importants de Castella?

-Feien de pagesos.

-La burgesia va augmentar la seva influència.

-Les fires més importants de Castella varen ser les de Medina del Campo (Valladolid).

8. Per quin motiu varen començar les grans expedicions geogràfiques? Quins invents varen contribuir al seu èxit? Quines varen ser les dues grans expedicions portugueses?

-El motiu va ser que els turcs ocuparen Constantinoble el 1453 i això obligava els europeus a cercar noves rutes per comerciar amb Àsia.

-Els principals invents varen ser la brúixola, l’astrolabi, el portolà i la caravel·la.

-Les principals expedicions portugueses varen ser la de Bartolomeu Dias (que arribà a l’extrem sud d’Àfrica) i la de Vasco da Gama (que arribà a la Índia).

9. Qui era Cristòfol Colom? Quin pacte va proposar als Reis Catòlics? Quan descobrí Amèrica i quants de viatges hi va fer? Amb quin tractat castellans i portuguesos es dividiren la zona d'influència dels descobriments?
-Colom era un mariner genovès que creia que la Terra era rodona i que podia anar a Àsia travessant l'Atlàntic.
-El pacte que va proposar es deia Capitulacions de Santa Fe, pel qual obtendria riqueses i títols si descobria noves terres.
-Descobrí Amèrica el 12-10-1492 i va fer-hi quatre viatges.
-El tractat que feren castellans i portuguesos es deia Tractat de Tordesillas.

10. Quins varen ser els objectius de Carles I? Amb qui va haver de lluitar per aconseguir-lo? Explica'l breument.
-Els objectius varen ser mantenir el seu imperi i imposar el catolicisme.
-Va haver de lluitar contra:
a) França, que volia territoris del nord d'Itàlia. Els va vèncer a Pavia.
b) Els protestants. Al final firmà amb ells la Pau d'Augsburg, on els hi donava llibertat religiosa.
c) Els turcs. Carles els hi va llevar Tunis.

11. Quins canvis va fer Felip II? Contra qui va haver de lluitar? Explica'l breument.
-Els canvis de Felip II varen ser que va centralitzar el govern i convertí Madrid en capital.
-Va haver de lluitar contra:
a) França. Li va guanyar a la batalla de Saint-Quentin.
b) Portugal. Va aconseguir ser rei de Portugal i dels seus territoris.
c) Anglaterra. Felip II hi envià per conquerir-la l'Armada Invencible, però va perdre.
d) Els turcs. Els va guanyar a la batalla de Lepant.
e) Els Països Baixos, on s'havia difós el calvinisme.

12. Per què la gent no volia com a rei a Carles I quan arribà a la monarquia hispànica? Quines dues grans revoltes es varen fer contra ell i on es feren? Quin tipus de revoltes eren? Qui va guanyar?
-La gent no el volia perquè parlava idiomes estrangers, perquè feia comandar a gent estrangera que ell havia duit i perquè només li interessava ser emperador i no solucionava els problemes de Castella i Aragó.
-Les revoltes varen ser les Comunitats (a Castella) i les Germanies (a València i a Mallorca).
-Eren revoltes antisenyorials.
-Va guanyar Carles I.

13. Quins problemes interns va tenir Felip II? Explica'ls breument.
-Els problemes varen ser:
a) La insurrecció de las Alpujarras: els moriscos es molestaren perquè no els deixaven usar la seva llengua, vestit i costums.
b) El cas d'Antonio Pérez, el secretari del rei, que acusat d'un assassinat, va fugir a Aragó i el rei el va perseguir.

14. Quins varen ser els reis del segle XVII a la monarquia hispànica? Quins varen ser els seus principals validos? Va ser el segle XVII un període d'esplendor o de decadència?
-Els reis del XVII varen ser Felip III, Felip IV i Carles II.
-Els principals validos varen ser el duc de Lerma (de Felip III), el comte-duc d'Olivares (de Felip IV) i Joan Josep d'Àustria.
-Va ser un període de decadència.

15. Quins varen ser els principals problemes que varen tenir els reis de la monarquia hispànica del segle XVII?
-Els principals problemes varen ser:
a) La Guerra dels Trenta Anys que va acabar amb la Pau de Westfàlia: es varen perdre els Països Baixos i els Àustries entraren en decadència a Europa.
b) El projecte de la Unión de Armas per aconseguir soldats per a les guerres, fet que provocà la crisi de 1640.
c) La bancarrota.

ALTRES FRASES QUE S'HAN DE SABER
-Les principals civilitzacions precolombines varen ser els maies, els asteques i els inques.
-Amerigo Vespucci fou el primer que va descobrir que Colom havia trobat un nou continent.
-Hernán Cortés va conquerir l'imperi asteca i Francisco Pizarro va conquerir l'imperi inca.
-La primera volta al món la feren Magallanes i Elcano.
-Al segle XVII hi va haver una crisi demogràfica i una crisi econòmica.
-A la monarquia hispànica del segle XVII, la mentalitat era rendista i no era productiva.

Sense títol

APUNTS TEMA 10 (PENDENT VOCABULARI A PRÒXIMA AMPLIACIÓ. ESTUDIAR PER INDICACIÓ DEL PROFESSOR)

1. Per què deim que els artistes del Renaixement s'inspiraren en l'antiguitat?
   -Perquè copiaren els antics edificis grecs i romans.
   -Perquè pintaren i esculpiren els antics déus grecs i romans.
   -Perquè volgueren mostrar la bellesa del cos humà.
2. Per què deim que l'art renaixentista estava centrat en l'ésser humà?
   -Vestien els personatges del quadre com a la seva època encara que els quadres fossin més antics.
   -Pintaven coses de la vida quotidiana (el que fa la gent cada dia).
   -Pintaren molts de retrats de persones.
3. Com eren els artistes del Renaixement?
   -Sabien fer més d'un art.
   -Firmaven les seves obres.
   -Les seves obres eren cares i tenien mecenes que els protegien.
4. Quines varen ser les fases més importants de l’art renaixentista?

-Quattrocento. Segle XV. La ciutat més important de l’art va ser Florència.

-Cinquecento. Segle XVI. La ciutat més important va ser Roma.

5. Quines són les característiques de l’arquitectura renaixentista?

-Usaven coses que ja utilitzaven grecs ir romans: arcs de mig punt, frontons, voltes de canó i columnes clàssiques.

-Els edificis no eren massa alts.

6. Digues el nom de dos arquitectes importants del Renaixement.

-Pots aprendre Brunelleschi, Alberti, Miquel Àngel, Bramante, Maderno, Palladio..(només n'has d'aprendre dos).

7. Quines varen ser les principals característiques de l’escultura renaixentista?
-Copiaven les escultures de l'antiga Grècia i Roma.
-El cos humà era molt important.
-Feien retrats i escultures de gent a cavall.
-Els materials més utilitzats varen ser marbre i bronze.
8. Digues el nom de dos escultors importants del Renaixement.
-Pots aprendre Ghiberti, Donatello i Miquel Àngel (només n'has d'aprendre dos).
9. Quines varen ser les principals característiques de la pintura renaixentista?

-Usaven la perspectiva (intent de fer creure que la pintura tenia tres dimensions, que el quadre continuava cap endins). Podia ser lineal (marcant unes línies) o aèria (si feies els fons menys clars).

-Usaven el clarobscur (il·luminaven molt els personatges i els rodejaven de foscor per fer destacar els personatges).

-Usaven diferents tons del mateix color.

-Usaven l'escorç (posició no recta de les figures al quadre).

-Volien representar la bellesa de les persones.

-Pintaren nous temes: mitològics, retrats, paisatges, nus...

10. Quins varen ser els principals pintors del Renaixement? N'has de dir un mínim de tres.
    -Pots dir Masaccio, Della Francesca, Boticelli, Leonardo, Miquel Àngel, Rafael i Ticià (basta que n'aprenguis tres d'aquesta llista).

Apartat en construcció: no imprimir encara

Vocabulari TEMA 10

-Renaixement: moviment artístic dels segles XV i XVI basat en l’humanisme.

-Mecenes: persona rica que protegeix econòmicament els artistes.

-Perspectiva: intent de crear la sensació de volum i profunditat a les pintures.

-Pintura a l'oli: tècnica pictòrica que consisteix a mesclar colorants damunt oli vegetal o mineral.

-Mitologia: conjunt de llegendes sobre els déus d'una religió.

-Clarobscur: tècnica pictòrica que consisteix en il·luminar molt les figures o objectes i rodejar-los de fosca perquè ens hi fixem més.

-Fresc: pintura que es fa a un mur sobre una base de calç.

-Sfumato: tècnica pictòrica en la qual s'usa la perspectiva aèria, creant major nitidesa als primers plànols i menor als de darrere.

-Escorç: figura representada en perpendicular al plànol pintat.